Animals, una visita per Suècia!!!

Ocells, esquirols, ossos i fins i tot rens!, una meravellosa visita fotogràfica dels animals de Suècia!!!

Pensaments, les citacions més boniques d'Antoine de Saint-Exupéry, autor del Petit Príncep

Avui us deixo una mostra dels pensaments d'Antoine de Saint-Exupéry, que per si no ho sabieu, és l'autor del Petit Príncep!!!



No podem preveure el que és important a la vida.
L'alegria més bonica s'experimenta sempre com menys l'esperes.

Viure significa néixer a poc a poc.

Seria massa còmode comptar amb

ànimes de cap a peus.

Construir el futur signifa construir el present.

És crear un desig que valgui per avui

i que estigui orientat cap al demà.

Quan un es vol fer l'espavilat,

a vegades diu alguna mentida.

Sens dubte, quan un viatja, vol evadir-se en la distància.

Però la distànciano es deixa trobar. La distància es crea.

I la fugida mai no ha portat enlloc.

De vegades deixar la feina per més tard

no té cap inconvenient.

Conèixer no vol dir analitzar, ni explicar.

És accedir a la visió. Però per veure-hi,

abans cal participar.

I aquesta és una lliçó molt dura.

No trobaràs la pau si no canvies les coses.

Si tu mateix no et converteixes

en vehicle, via i moviment.

No s'han d'escoltar les flors.

S'han de mirar i s'han d'olorar.

No es poden deduir veritats

amb cadenes de demostracions,

s'han d'experimentar.

És molt més difícil

jutjar-se un mateix

que jutjar els altres.

El llenguatge és

una font de malentesos.

Cada vegada vaig tenir més clar

que no s'ha d'escoltar

les persones;

cal entendre-les.

Conèixer una veritat

potser és contemplar-la

en silenci.

Aquí tens el meu secret.

És molt senzill:

només s'hi veu bé amb el cor.

L'essencial és invisible als ulls.

Només hi ha una alegria veritable:

la relació amb les persones.

El nen només et dóna

la mà per ensenyar-te.

Només ens fa por allò que no coneixem.

Quan ens hi enfrontem, deixa de ser

desconegut, sobretot si ho observem

amb seriositat i perspicàcia.

El que altres han aconseguit,

tu també ho aconseguiràs!

Hi ha persones que es passen

tota la vida embrancades

en les seves coses, però n'hi ha

unes altres que recorren

molt segures un camí

molt concret.

Només sabem que hi ha 

situacions insòlites

que potencien

la nostra imaginació.

Oh!, la meravella de la llar

on vam néixer no es troba en el fet

que ens arrecera i ens escalfa,

ni en l'orgull de posseir-la.

Adquireix el seu valor perquè

atresora reserves de felicitat,

perquè concentra dins el cor

aquella massa fosca que és

la font de la qual brollen

els somnis.

Al final sempre anem

cap allò que ens atrau.

Un cop ja ha passat Sant Jordi

Un cop ja ha passat Sant Jordi, dimarts 23 d'abril, us convido a fer un nou comentari a tots explicant-me què veu fer a l'escola, quins llibres us van regalar o quantes roses veu arribar a tenir a casa, etc.

Jo he arribat a tenir 10 roses a casa, també em van regalar el llibre Adolescents.cat El manual i vaig guanyar diferents premis. Va ser un dia fantàstic, com va ser el vostre?

Adéu!!! 

Sant Jordi, ja arriba el 23 d'abril

Aprofitant que dimarts 23 d'abril és Sant Jordi, us poso la famosa llegenda de Sant Jordi:

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

També us poso l'enllaç d'un joc que he trobat per internet sobre Sant Jordi:

JOC DE SANT JORDI (És més complicat del que sembla!!!)