ESCRITS I POEMES

Hola, a aquesta pàgina  hi trobareu els poemes i els escrits del meu dia a dia.
Espero que us agradin molt!!!

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bon vespre gent!
Porto molt temps sense fer cap entrada al bloc, però la veritat és que no he tingut temps per dedicar-m'hi i m'ha mancat la imaginació.

Així doncs, avui us porto un poema que vaig escriure ara ja fa uns mesos sobre els refugiats i sobre com Europa està actuant amb ells. Està inspirat en Oda a Espanya de Joan Maragall i pretén queixar-se sobre la situació en la que viuen.
Així doncs, us animo a tots a llegir-lo, gaudir-lo i reflexionar i així de mica en mica, mirar de fer d'aquest món un lloc millor.

ODA A EUROPA

Escolta, Europa, - la veu dels teus amics
que són d'una altra terra – no els teus veïns;
parlen els teus companys – que no poden
guanyar la batalla.
En aquests – no els has acollit,
als teus germans, massa.
T'has preocupat molt – pels teus descendents
i pels que amb tu conviuen,
t'has preocupat molt per viure en pau;
però i dels altres, què n'heu fet?
Què n'heu fet a part d'oblidar-los?
Que reflexionis – és el que vull.
Tan difícil és ajudar-los?
Tots som homes – del mateix món,
no els enterris més – ajuda'ls a viure:
que al final és el que volen.
Molt capficat estaves – en els teus béns
però poc cuidaves dels dels altres:
poc t'importaven – tots aquells morts,
totes aquelles pèssimes desgràcies;
simplement preferies oblidar-te'n,
oh trista Europa!
Jo he vist platges – plenes de gent,
dels teus companys – ben morts de gana:
famolencs estaven – pel seu llarg viatge;
però tu el cap giraves – com si no passés res,
cap a una altra banda.
On són les vies? - On són les barques?
Lliures de gent, que no marxa refugiada?
Tu vas triar, - aquella desgràcia.
Europa, Europa, - retorna la pau,
la tranquil·litat i la calma!
Salva'ls, oh!, salva'ls – del seu patiment;
que la consciència et torni a fer humana, justa i compassiva;
tu voldries tots aquests morts?
Aixeca la cara,
no t'amaguis i accepta'ls a tots!
On ets, Europa? - no et trobo enlloc,
No sents com el poble reclama justícia?
No veus als teus companys – que et demanen que els salvis?
On has perdut la humanitat? Aquell desig de salvaguarda?
Adéu, Europa!

Aisa Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Us penjo un poema que ha fet la tieta del meu pare.

 ADÉU AL PI

Estem en aquest jardí

dient adéu al gran pi.

l'any mil nou cents cinquanta-set

tan sols era un pinnyonet.

Ha crescut com un gegant

sempre esvelt i elegant.

Ha eixuplugat els pardals

i molts altres animals

el seu tronc te una residència

que ha allotjat,amb gran paciència

a tots els Serra petits

que han jugat molt divertits.

Avui, uns bons llenyataires 

l'ha trossejat des de l'aire.

Tot comença i tot te fi

Adéu benvolgut amic PI!!!!!!

Dora Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Avui, dilluns 16 de desembre de 2012, públicaré unes redaccions i un poema que he fet a l'institut.

SI JO POGUÉS

Si jo pogués, si jo pogués, però si jo pogués què?
Doncs mira, si jo pogués seria i faria moltes, moltíssimes coses,
si jo pogués lluitaria contra les terribles guerres,
si jo poguésd defensaria els drets de les persones,
si jo pogués, seria metgessa per curar molts malalts.
Si jo pogués seria professora per assegurar-me que tots els nens es van fent grans.
Si jo pogués seria artista per poder lluir grans vestits gaans,
si jo pogués seria mare per poder viure acompanyada.
Si jo pogués seria germana per mimar als meus germans,
si jo pogués seria escriptora per poder expressar els meus pensaments,
si jo pogués seria pagesa per cultivar els meus popis aliments.
Si jo pogués seria veterinària per curar els animals,
si jo pogués seria científica per fer nous experiments,
si jo pogués seria policia per vigilar la gent, 
si jo pogués seria cuinera per donar vida al menjar.
Si jo pogués seria titellaire per descobrir l'art de les meves pròpies mans,
si jo pogués seria una pallassa per fer iure als infants,
si jo pogués seria escombriaire per recollir els residus urbans,
si jo pogués, si jo pogués, si jo pogués seria tot aquest meravellós món.

Aisa Serra


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



 
JO, EL FIRAIRE

Jo, el firaire de l'alegria, vaig voltant de poble en poble, de ciutat en ciutat, de vila en vila, i així anar fent.
Aquesta és la meva vida. A primer cop d'ull sembla que hagi de ser molt trista i avorrida, però un cop l'estàs fent, t'ho passes d'allò més bé veient com fas feliç la quitxalla del poble. Quant la gent és amable amb mi, els faig un somriure. I la veritat és que si la gent se'm fa desagradable, també els regalo un meravellós i encoratjador somriure elegant
Tinc una gran família, però no només està formada per la meva muller, el meu pare, la meva mare, els meus fills i filles, oncles, cosins... No, no, està formada pels firaires que viatgen amb mi.
A vegades la gent em pregunta per què sóc firaire quan hauria pogut ser cuiner, mestre, taxista, ...? I jo els dic clarament:
- Doncs, perquè jo no puv viure sense un somriure als meus llavis dirigit a la canalla i un de la canalla per a mi.

Aisa Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Avui us posaré el vers de Nadal que he fet aquest any 2012, es diu La nit estrellada.
 

LA NIT ESTRELLADA                                                             

Quan vaig pujar a l'avió,

vaig veure un cel blau, cerè, estrellat.

Més endalt, un estel blanc, bonic i llarg

amb un àngel al capdamunt.

Avisant als tres pastors de que el Déu Jesús ja és nat.

Agafant sarrons i xais marxen corrents,

No fos que fessin tard!!!

Verge Maria, el silenci els està pregant

mentres Josep, el foc està engegant.

Tres bonys a l'horitzó,

Ai qui serà que s'està acostant!!!

Són els Reis Mags, els que han arribat i tres presents els han donat.

Or el blanc,

Encens el ros

i Mirra el negre!

Jesús ja és gran, s'està amagant!

Silenci, silenci, no sigui dit que jo als romans el seu cos els he entregat!

Esternuda un nen l'altre quitxalla crida ben fort:

Jesus, jesus!!!

Els romans corrents han marxat, esporoguits i tremolant!

Demà és Nadal

vindran els Reis Mags!

Amb la família dinaré,

què bé que m'ho passaré!!!

Amb la família dinaré,

Mmm, què bé que m'ho passaré!!!

Aisa Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



Hola a tots, avui he estat endressant les fitxes de l'escola i he trobat dos poemes que vaig fer a cinquè,  aquests poemes es diuen Les nines de la Laura i Les flors.

LES NINES DE LA LA LAURA

A la Laura li agraden totes les joguines,
però encara més les seves nines.

                                                              

                                                                               
Cabells rossos rinxolats,
per una nina amb cabells llargs.

Pestanyes llarges, ulls  brillants,
peus petits, petites mans,
pell suau, galtes rosades,
per nines que són tot abraçades.

A la Laura li agraden totes les joguines,                                                        
però encara més les seves nines.

Aisa Serra


LES FLORS

Flors blaves, vermelles, verdes o de tots colors,
és igual com sigui, el que importa és la seva olor.

De bosc o de prat, de casa o de riu,                              
totes tenen un habitat on fan la viu-viu.

Petites, mitjanes o grans,
totes ens serveixen per fer un bon ram.

Libel·lules, abelles, marietes i mosquits,
tots aquests insectes són molt eixerits!!!

Aisa Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


ELS VALORS ELS SABEM INTERPRETAR?

Tothom vol valors,
però què són realment?
Diguem tantes coses,
que al final ni ens en recordem.

Enginys i valentia,
valors i llibertat.
Perquè no els apliquem al dia dia,
al dia ennuvolat.

En tenim i no els volem,
en tenim i els rebutjem,
els valors ens ajuden,
ens ajuden a tenir el front clar.

Tothom vol valors,
però no els sabem interpretar.
Volem tantes coses,
que al final no els sabem acceptar.

La persona més valenta,
és perquè els sap acceptar
i no està per tonteries,
el que vol és un front clar.

Aisa Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


LA BICICLETA

La bonica bicicleta
amb cadenes i dos frens,
Un triangle és el seient
 i un cistell que fa de bossa.

És rosa
i hi ha un carmel                                              
i és més dolça que la mel
la petita bicicleta.

Però, ens agrada per pensar,
o per poder descansar?
Ens agrada perquè podem disfrutar
o per poder reflexionar?

La bonica bicicleta
amb cadenes i dos frens.
Un triangle és el seient
i un cistell que fa de bossa.

La bonica bicicleta
és més dolça que la mel.
La petita bicicleta
és més dolça que un caramel.

Aisa Serra

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Us vull fer saber que aquest poema va quedar semifinalista als jocs florals de la meva escola, Montjuïc.

EL COCODRIL

Els meus ulls de barret,
amb remull mai estic sec.
Cos verd, negre o marró,
aquest riu és el meu carreró.

De dents blanques jo sempre en tinc
quina fúria que tinc per dins!
Si no vigiles em faràs emprenyar
i després ja pots corre que vinc cap aquí!!!

Aisa Serra


Fotografia de les nines:  mariatarrago.blogspot.com
Fotografia de les flors:  naciodigital.blogspot.com