L'adolescència

Per molts joves, l'adolescència és una etapa difícil i molt complicada.
I es que ningú ha dit que sigui fàcil trobar-se a un mateix, trobar als altres i perdre als altres també!
Ja no som nens, això està clar; però tampoc som adults. Molts nens fan coses semblants, més o menys s'assemblen a l'hora d'actuar. Molts adults també són semblants: s'aixequen al matí, es preparen el seu cafè calent, a vegades descafeïnat, altres tallat, altres opten pel cafè sol però tots prenen cafè (si més no la majoria, altres es decanten pel te). Però i els adolescents? Com són els adolescents? Ningú ho sap.
N'hi ha que són aplicats i d'altres passotes, n'hi ha d'educats, d'altres que no tant, n'hi ha d'assenyats i d'altres que senzillament no hi veuen la necessitat de ser-ho. És per això que tots els joves passen moments en els que no estan bé; perquè canvien de gustos i no troben la seva identitat encara que fan esforços immensos a diari per trobar-la. Veuen com els seus amics de la infància se'n van, es queixen i altres els hi diuen que no es preocupin perquè han perdut un amic ja que n'acaben de fer de nous, però ells es segueixen sentit tristos. D'acord que n'has trobat d'altres, però tots els moments viscuts amb aquell vell amic han marxat, no tornaran per molt que ho vulguis. Només tindran simples records que s'aniran esvaint amb el pas del temps.

L'adolescència és una etapa molt dura de canvis, físics i psíquics. La vida no ve amb un manual d'instruccions i per tant, el millor es cometre errors aquests no són dolents, i es que si tanques la porta als errors, també els èxits i les veritats es quedaran fora...

Petita reflexió sobre la societat

Bon dia a tothom!
Avui m'he aixecat inspirada i amb ganes de reflexionar sobre la societat on vivim.

Sovint la gent es queixa de que la societat on vivim no és bona, tothom es queixa molt de que els altres passen el dia classificant la gent, que si aquests és això, que si aquella és allò...

Però un moment, para i pensa, tu et queixes d'aquesta societat on estàs vivint però tu contribueixes a que aquesta "classificació" s'aturi? Aportes quelcom perquè canvii?
Les persones d'avui dia diguem molt però no fem res, veiem pedres que ens impedeixen seguir el camí però no s'esforcen en treure l'obstacle i seguir endavant; tant sols ho diuen, com si així s'arreglés el món. No! Això no és així!
No et quedis veient com passen les coses i el temps i la societat no canvia.
Crec que hauríem de començar a moure'ns i, com a mínim, intentar que les coses canviïn.

Si que és veritat que els altres van classificant sense cap criteri establert aparentment (sinó que el seu criteri és el seu caràcter, personalitat i mirada al món). Però segurament tu també ho fas, potser involuntàriament però ho fas, n'estic seguríssima.
Jo també ho faig i els meus germans i la meva família i tu i tots! Tothom ho fa però després es queixa dels altres.
I si enlloc de parla tant i no fer res, ho canviéssim i parléssim menys i féssim més?
I si comencem a no classificar?
Llavors la societat començaria a canviar i molts problemes podrien desaparèixer.