Oda a Europa

Bon vespre gent!
Porto molt temps sense fer cap entrada al bloc, però la veritat és que no he tingut temps per dedicar-m'hi i m'ha mancat la imaginació.

Així doncs, avui us porto un poema que vaig escriure ara ja fa uns mesos sobre els refugiats i sobre com Europa està actuant amb ells. Està inspirat en Oda a Espanya de Joan Maragall i pretén queixar-se sobre la situació en la que viuen.
Així doncs, us animo a tots a llegir-lo, gaudir-lo i reflexionar i així de mica en mica, mirar de fer d'aquest món un lloc millor.


ODA A EUROPA

Escolta, Europa, - la veu dels teus amics
que són d'una altra terra – no els teus veïns;
parlen els teus companys – que no poden
guanyar la batalla.
En aquests – no els has acollit,
als teus germans, massa.
T'has preocupat molt – pels teus descendents
i pels que amb tu conviuen,
t'has preocupat molt per viure en pau;
però i dels altres, què n'heu fet?
Què n'heu fet a part d'oblidar-los?
Que reflexionis – és el que vull.
Tan difícil és ajudar-los?
Tots som homes – del mateix món,
no els enterris més – ajuda'ls a viure:
que al final és el que volen.
Molt capficat estaves – en els teus béns
però poc cuidaves dels dels altres:
poc t'importaven – tots aquells morts,
totes aquelles pèssimes desgràcies;
simplement preferies oblidar-te'n,
oh trista Europa!
Jo he vist platges – plenes de gent,
dels teus companys – ben morts de gana:
famolencs estaven – pel seu llarg viatge;
però tu el cap giraves – com si no passés res,
cap a una altra banda.
On són les vies? - On són les barques?
Lliures de gent, que no marxa refugiada?
Tu vas triar, - aquella desgràcia.
Europa, Europa, - retorna la pau,
la tranquil·litat i la calma!
Salva'ls, oh!, salva'ls – del seu patiment;
que la consciència et torni a fer humana, justa i compassiva;
tu voldries tots aquests morts?
Aixeca la cara,
no t'amaguis i accepta'ls a tots!
On ets, Europa? - no et trobo enlloc,
No sents com el poble reclama justícia?
No veus als teus companys – que et demanen que els salvis?
On has perdut la humanitat? Aquell desig de salvaguarda?
Adéu, Europa!

Aisa Serra